Trobada #6 Divendres 20 gener 2012

Ens trobem a la plaça davant de L’Imperial. En aquesta ocasió amb una part dels alumnes del primer curs d’animació sociocultural de l’institut Ribot i Serra i José Luís, el seu professor. Estan seguint les trobades que estem portant a terme i els primers comentaris van dirigits a preguntar-nos sobre l’objectiu de la nostra diagnosi participada. Sobre quina és la metodologia que utilitzem i per a qui ho realitzem. Són preguntes importants per part d’estudiants que s’estan preparant per treballar en la dinamització cultural d’iniciatives ciutadanes.

Els aclariments inicials a aquests dubtes ens enllacen amb una reflexió sobre la dinàmica cultural que s’ha anat acumulant històricament en aquest espai central de la Rambla de Sabadell. Espai de trobada i passeig, confluència de cafés, teatres, sales de ball com “Els Campos”, altres llocs com la Cooperativa Sabadellenca, molts cinemes com el cas de L’Imperial que es va inaugurar el 1911, (desconeixem si arrel del seu centenari s’ha fet alguna commemoració especial durant el 2011).

Hem triat també L’Imperial perquè per una banda ens proporciona l’oportunitat de convidar a Sergi Rubió, cineasta que ens parlara de l’últim curt que està preparant i a punt de començar a rodar íntegrament a Sabadell, en unes especials localitzacions que ens comenta. Ell mateix ens introdueix en la història recent del cinema a Sabadell, de la pèrdua accelerada de sales els darrers anys i de l’accidentada reconversió de l’Imperial fins arribar a l’estat actual.

Ens acompanya també la Gemma Cascón, que comenta el paper del Cine Club de Sabadell en la difusió del cinema d’autor i del llenguatge cinematogràfic a les escoles i als cinèfils de la ciutat.

Comentem amb els alumnes alguns dels temes que han anat sorgint durant les trobades i en relació a la cultura local. Temes de difusió, mobilitat, accés a espais culturals, recursos, equipaments…La conversa girara a l’entorn d’aquest tema, l’accés a espais i equipaments. Apuntem per una banda que hi ha força espais i equipaments que es poden fer servir per les entitats/col.lectius i que moltes vegades estan infrautilitzats pel desconeixement que es té sobre les possibilitats d’accedir al seu ús.

D’altra banda, polítiques actuals d’ús, són un obstacle a l’accés a aquests espais/equipaments. Sembla que tot plegat es podria millorar molt si els espais/equipaments d’us comú (a part de places, carrers…), estiguessin degudament llistats, ben explicat com accedir-hi, amb un calendari públic, i facilitant els tràmits.

Durant la conversa coneixem que el cinema Imperial té una sala que es pot sol·licitar per fer una sessió de cinema per part d’iniciatives i institucions culturals de la ciutat. Caldrà investigar-ho i aprofitar-ho.

El professor i els alumnes del l’institut Ribot i Serra, ens parlen de l’espai Sant Jordi de Campoamor. Expliquen que és un equipament amb moltes possibilitats i obert a propostes. Ells hi estan aportant idees i realitzant activitats. És important anotar aquest espai actiu, i disponible per activitats culturals.

Comentem també iniciatives interessants que poden passar desapercebudes, experiències col·lectives, com són caminades i recorreguts per àrees de la ciutat organitzades des de les entitats de molts barris i les AAVV, i que seria convenient establir eines per difondre allò que entitats,  col·lectius organitzen pel seu compte a la ciutat.

Arrel d’aquesta utilització ciutadana d’espais culturals i de la necessitat de mantenir-los actius, ens podem plantejar des d’aquest lloc on ens trobem: Què hagués estat el cinema Imperial si la iniciativa ciutadana que va consolidar la Societat Cinematogràfica L’Imperial 1911, hagués aconseguit el seu propòsits culturals i ciutadans lligats al cinema i a la ciutat? De què estaríem parlant ara?

I si el 1977 l’enderroc dels Campos no s’hagués produït, i tota aquesta gran illa de la Rambla davant de l’Imperial, fos ara un Ateneu popular? Quins usos tindria i més aviat, quin tipus de cultura s’hi hagués pogut fer durant aquests últims 30 anys? Quines conseqüències hauria tingut?

Els desitjos en les iniciatives del present ens retornen les demandes sobre el que hagués pogut ser, sense que això ens desatengui de la construcció del present. Si potser, sempre millor amb un reforçament del compromís col·lectiu.

Hem quedat a la Plaça del Pi de Ca n’Oriac.

Per primera vegada des de què hem començat ens trobem amb una falta total d’assistència. Ni ens ha respost cap de les entitats/persones de l’àrea que hem contactat. Ni ningú s’ha desplaçat a la trobada. Malgrat això volem establir un diàleg amb el lloc.

Decidim anar a la Biblioteca del Nord, on es expliquen com funciona i l’ocupació d’aquest equipament. Ens expliquen que, per la seva situació, hi ha una part de districte que no l’utilitza, està situada en una part del barri de més baixa densitat de població, però de segur amb la concentarció d’equipaments culturals i esportius i la nova estació dels FGC es convertirà en un nou centre en el districte. Altra vegada constatem la dificultat que suposa haver d’introduir la mobilitat en referencia a l’àmbit d’accions i equipaments culturals.

La mobilitat pot ser la clau per una cultura de tots, que s’expressa i defineix des de diferents àmbits i que transforma la manera en què es viu la ciutat. Perquè doncs costa tant viure la cultura de manera permeable i activa? Pot ser es tracta de trobar els estímuls per convertir la complementarietat de les iniciatives culturals, creuar formats i interessos que ens permetin també un transit actiu per les formes de viure la mateixa ciutat.

Seguim a la biblioteca i fem una mica de recerca sobre l’àrea on ens trobem amb un recull sobre la Revista de Ca n’Oriac i l’Associació de veïns del barri. Llegim els seus orígens, els primers anys 60,  ens mostren com de manera col·lectiva es pot impulsar un barri econòmica i socio-culturalment. Ens endinsem en la historia, la redacció dels estatuts, la creacio d’assemblees de barri i de comissions sobre temes concrets. La creació de diverses seccions lligades a les necessitats peremptòries i als desitjos de millora i consolidació de projectes. Les censures, les reclamacions comunes, les accions col·lectives, l’intercanvi, l’escola nocturna. Ens fixem i apuntem dels estatuts una de les finalitats principals de l’associació: “la promoció humana i cultural dels associats; la defensa dels seus interessos materials, espirituals i culturals.”

Marxem i acabem el vespre prenent unes tapetes i satisfets perquè malgrat no hem tingut companys de conversa, hem tingut el barri i la seva història per iniciar moltes noves reflexions sobre com vivim i actuem en la ciutat.

dissabte 7 de gener 2012

La trobada 4 ha consistit en una caminada en part pel barri de Torreguitart i el de Ca n’Oriac. Ens ha guiat la Judith, de 13 anys, veïna del barri i alumna de l’Institut Agusti Serra.

Avui hem fet un recorregut per una sèrie d’espais de la memòria, memòries entranyables del barri…espais de joc, espais de relació, espais d’infantesa…memòries que persisteixen encara sota la mirada crítica adolescent que també ens informa dels canvis, d’espais que desapareixen i de la manca de lligam amb les noves configuracions.

Preguntes sense resposta…

per què serveix aquest escenari, sempre buit a la plaça de Pompeu Fabra?

on són les fonts?

per què ha desaparegut la caseta del parc infantil?

per què es buiden les places de mobiliari?

Ens trobem amb models de plaça social però que no funcionen per estar mal orientades, mancades de mobiliari adient, sense arbres.

Una veïna ens comenta que mancant la que fins ara ha estat la plaça més preuada de la zona, la plaça Espanya, en aquest moment que es troba en obres,  les altres places suposen una alternativa d’ocupació imprescindible i haurien d’estar en condicions .

Seguim amb el recorregut i arribem a un punt on podem apreciar el dibuix del límit de la ciutat amb varies rotondes i zones verdes que actuen d’espais repartidors viaris i peatonals i de connexió verda.

Per acabar ens trobem amb les obres de la que serà l’estació dels ferrocarrils al costat del Pavello del Nord entre dos barris, apuntant un possible desenvolupament de serveis a l’àrea.

En la trobada d’avui notem que es repeteixen, en relació a l’espai públic, els temes de la manca d’espais per a joves, la manca d’uns espais de relació adequats a les necessitats de les àrees on es situen. Unes polítiques urbanístiques que han generat, sovint sense preveure-ho espais aliens a qui els habita, en un desaprofitament de l’espai que caldrà anar corregint en una idea que hem d’anar incorporant: no existeix un espai social completament acabat, i correspon doncs, a cada usuari aportar aquells elements de correcció i adaptació que el faci habitable al nostre moment present i a les circumstàncies del seu ús. 

Memòria i recuperació d’un jardí comunitari

Sitesize + Acció cultural metropolitana

 TACRES 2012 // Taller de creació a L’ESTRUCH Sabadell

Descripció del taller:

El Jardí de l’Amistat és un taller que es planteja treballar sobre la reconstrucció d’un lloc.  Es tracta de recuperar la memòria del que va ser un projecte pioner del naturisme català, i que actualment és un solar abandonat en el barri de Can Rull de Sabadell.

Per tal de recuperar el llegat i el patrimoni d’aquesta iniciativa liderada pel naturista Llum de la Selva, que hores d’ara encara resta invisible per la ciutat, ens proposem iniciar un procés per desvetllar la història, la cultura i els sabers d’aquest Jardí de la mà de persones properes a l’experiència. La finalitat d’aquest treball es posar en context aquest passat tan ric i fer-ho mitjançant la projecció d’un jardí comunitari. Per dur a terme la iniciativa indagarem en el passat i present de les xarxes locals, la tradició llibertaria i naturista a Sabadell, les tipologies de jardins comunitaris i l’acció cooperativa que es pot desplegar per iniciar la reconstrucció sobre el terreny del Jardí de l’Amistat.

A les sessions de taller conduïdes per Sitesize i Acció cultural metropolitana,  rastrejarem en les metodologies i les intuicions que revelen els imaginaris ocults. I possarem en marxa un procés participat sobre la construcció col·lectiva d’aquest espai de la ciutat, des de la escriptura emocional i el sentit pràctic d’autopossessió autònoma del llocs.

Objectius:

-Desvetllar la història associada a un espai de la ciutat

-Endegar els significats que podem relacionar amb l’experiència del Jardí de l’Amistat des de la lectura del present

-Conèixer i proposar formes de codisseny i cogestió dels espais de la ciutat

Lloc i dates:

L’Estruch, espais per al desenvolupament de les arts.

Carrer Sant Isidre, 140 Sabadell

Dates: 3, 17 de febrer i 2, 16 de març 2012

Horari: de 16 a 20

Sol·licitud d’inscripció

Els interessats a participar al taller hauran de presentar un text de motivació i un currículum abans del 27 de gener de 2012.

Les places són limitades i els participants es seleccionaran segons la documentació presentada.

La quota de participació al taller és de 45€

Les sol·licituds s’hauran d’enviar a: almudena@ajsabadell.cat

Trobada #3 Espai Àgora Sabadell

Seguim rebent respostes i mostres d’interés, també opinions diverses. Pensem amb afegir al bloc un banc d’idees amb el que recollim a les trobades setmanals, també a mida que identifiquem necessitats obrir un espai d’eines, d’exemples útils i propiciar trobades d’intercanvi.

Sortim a caminar per la ciutat per trobar-nos amb espais aptes per a us relacional que o bé estan tancats o poc utilitzats. També, anem anotant aquells espais que si que funcionen en cada una de les àrees visitades.

El dijous 29 ens trobem per tercera vegada i ho fem a l’Espai Àgora, amb una tertúlia amb la Mª Antònia Cabistany i altres assistents.

Parlem del mateix centre, del seu èxit, apuntant factors com la fidelització, la difusió, el contacte directe amb possibles audiencies, la varietat, el rigor, la constancia…

Recordem varies iniciatives que al llarg dels anys s’han donat a la ciutat volen dinamitzar aspectes culturals, del cansament al que s’ha arribat per la manca de resposta, esdevenint una manca de fe i confiança en que algunes situacions puguin canviar.

Reconeixem el valor de models culturals com el Britànic, on els espais solen ser multifuncionals i on és possible una versatilitat d’usos culturals que no superarien els controls i les rígides normatives d’usos col·lectius actuals aplicades als espais culturals.

Remarquem i estem d’acord, que un dels motius principals del fracàs d’algunes iniciatives ha estat la falta d’audiència deguda a la manca d’interès general per donar suport a la cultura, sobretot a la cultura local,i a que continuades iniciatives enfocades a un public restringit hagin provocat poca permeabilitat en el teixit cultural.

Parlem de la importància d’atendre a l’audiència (educar, participar, col·laborar…), de fidelitzar sobretot el públic jove i els nous públics, de fer difusio efectiva. Aprendre i posar en pràctica la mobilitat, la comunicació, la difusió i les oportunitats de descobrir diferents espais possibles com escenaris per a la diversitat de situacions culturals que es poden desenvolupar a la ciutat.

Cobegem la idea d’establir rutes ex-cèntriques d’actes culturals que els enllacin en un recorregut per la ciutat.

Aquesta setmana hem continuat fent difusió de la proposta i hem començat a elaborar un mapa.

Organitzem una trobada a la Creu Alta per parlar amb l’Associació de Veïns de la Creu Alta.

Iniciem la conversa presentant el projecte i els temes que han anat sorgint. Tambe encetem qüestions en relació al paper dels barris i del seu teixit associatiu, cultural, en la configuració de processos actius a l’àmbit de tota la ciutat. De com poden els barris treballar plegats, compartir experiencies i recursos i reflexionar sobre temes comuns.

Encetem el diàleg amb l’Associació de la Creu Alta, fent raconte d’espais culturals actius actualment al barri i altres de possible ús.  Els temes que parlem son, entre altres:

La necessitat de dotar de determinats equipaments al barri i la de revitalitzar espais existents amb una gestió mes plural i activa vers la cultura, la participació i la diversitat.
La possibilitat d’impulsar processos que afavoreixin la comunicació entre entitats, la posada en marxa comú d’iniciatives.

La conveniència de buscar una gestió dinamica i creativa dels espais a l’abast que contempli diferents edats, experiències i interessos.

L’obertura cap a projectes que fomentin el coneixement de la cultura popular i de trets identitaris del mateix barri sense oblidar aquells projectes, que des de la cultura contemporània posen en joc elements crítics i de reflexió sobre assumptes d’interès comú.

La reivindicació i ús dels diversos espais publics.

L’atenció a franges sensibles del veinat com posen ser infants, joves amb la creació de projectes específics als seus interessos, cercant espais de relació i donant-lis veu en les dinàmiques veinals.

Aquesta trobada resulta molt interessant i alliçonadora. Ressalta la importància que te pels barris les associacions de veins que amb una gestió competent i compromesa  generen diàleg tant amb l’administració com amb la resta de barris que composen la ciutat.

D’aquesta conversa han sorgit varies idees, susceptibles de convertir-se en futures accions alhora que elements de contacte entre diversos agents culturals i barris.

US CONVOQUEM A LA SEGÜENT TROBADA QUE SERÀ.

DIJOUS 29 DE DESEMBRE 2011  a les 19hrs

CAFETERIA AGORA / CENTRE CÍVIC SANT OLEGUER

setmana 12-18 desembre 2011

Bar de l’Angel – Plaça de l’Angel Sabadell

Parlem amb Gemma Cascon i Riccardo Massari

Com a resum i per permetre el seguiment de la continuïtat de la iniciativa, el procés de diagnosi participada que hem anomenat: Com col·lectivitzar la cultura a Sabadell, farà pública les accions desenvolupades i les conclusions que se’n derivin de les trobades, converses i intercanvis entre agents i persones vinculades a l’ínterés per la cultura a la ciutat.

Setmana 12-18 desembre de 2011

TROBADA #1

divendres 16 de desembre de 2011

Bar de l’Angel -  Plaça de l’àngel.

Engeguem un període de recerca en relació a la cultura i situació dels agents culturals a Sabadell.

Elaborem un qüestionari bàsic i un full d’informació que anem enviant a diferents agents culturals. Comencem a rebre respostes i a trobar-nos per tal d’anar apuntant temes de debat comú.

D’aquestes primeres trobades individuals i en grup sorgeixen temes com:

La definició de cultura / cultura local / la promoció allò local en diferents entorns

Els diferents tipus d’agents culturals a considerar: formadors, productors, difusors…

La manca d’espais / la manca d’accessibilitat a certs espais

La manca d’espais municipals a l’abast / de recursos comuns / la constatació d’una gestió deficient

La manca d’espais auto-gestionats / els obstacles per promoure i desenvolupar l’auto-gestió / el desconeixement general sobre alternatives auto-gestionades

Una difusió deficient / la manca d’espais de difusió accessibles / el desconeixement en com gestionar la pròpia difusió

Els problemes per establir programes de continuïtat

Els problemes per establir programes en col·laboració

La manca de xarxa / la manca d’habit en compartir recursos

Poca o nul·la assistència a actes culturals / la necessitat de generar audiències

La necessitats d’assessorament en temes diversos: formació, difusió, recursos, finançament…

La poca visibilitat de les propostes / les possibilitats d’establir col·laboracions

La necessitat d’una descentralització de les programacions i les activitats

Potenciar la mobilitat a la ciutat: de propostes, d’audiències. Promoure rutes culturals que obliguin a la mobilitat. Connectar els espais alternatius. Creuar discursos. Provocar la transversalitat.

Es decideix en aquesta primera trobada, promoure el coneixement dels espais de cultura i fer les trobades en espais de caràcter diferents i en diferents barris de la ciutat.

Acció Cultural Metropolitana dins del programa Aula A la Deriva, proposa a Sabadell, unes trobades de diagnosi participades i de reflexió col·lectiva, convocant a aquelles persones i grups implicats en accions i iniciatives culturals de la ciutat.

Volem conèixer personalment les dinàmiques, les dificultats i la percepció de la situació cultural de la ciutat, i també propiciar en aquestes trobades col·lectives un espai per compartir opinions i la valoració de noves oportunitats i reptes.

més info

ACTIVITATS MATINS DE LA COMISIÓ DE FESTES POPULARS DE SABADELL DIES 3, 4, 5 SETEMBRE

Programa APROPIACIONS PÚBLIQUES, a càrrec d’AccióCulturalMetropolitana.

Dissabte: de 10 a 14 a la Plaça del Mercat
…
Mapa col.laboratiu de Sabadell. Un espai de treball, de debat i expositiu a la Plaça del Mercat, on poder parlar i debatre temes de la ciutat i els seus habitants.

Diumenge: A partir de les 10 mati Sortida de la Plaça Marcet.

Recorregut històric de Sabadell. Un passeig fins el Jardi de l’Amistat, tot recordant la figura d’Isidre Nadal, Llum de la Selva, amb l’Historiador Eduard Masjuan i altres testimonis.

Dilluns: De 10 a 14 Pels carrers de sabadell

La teva canço… Amb Tar Kampa, Construcció d’un itinerari musical pels carrers de sabadell

¡CATALUÑA TERMINA AQUÍ! ¡AQUÍ EMPIEZA MURCIA! 

Exposició de Sitesize a La Virreina Centre de la Imatge

Del 13 de juliol a 11 de setembre 2011

i del 28 d’octubre de 2011 al 8 de gener de 2012

Palau de la Virreina La Rambla, 99 – Barcelona

       Inauguració, 13 de juliol 2011 a les 19h

Aquesta exposició es presenta com un recorregut obert i inconclús. El cartell «¡Cataluña termina aquí! ¡Aquí empieza Murcia!» col·locat al barri de la Torrassa-Collblanc, al límit amb Barcelona, en l’època de la República, posava de manifest el sentiment d’exclusió i l’existència d’una societat paral·lela. Sota aquest títol apleguem una sèrie de llocs. Espais on l’aprenentatge col·lectiu va mostrar la seva força, també les seves contradiccions. Un saber popular lliure que travessa i fueteja la ciutat de Barcelona i la seva perifèria, i que en molts casos va actuar com a resistència activa davant d’amenaces d’anul·lació i repressió. Proposem amb aquest treball revisitar alguns dels llocs on el poble va trobar la seva manera d’actuar, pensar i fer de la cultura un mitjà alliberador.

Un trajecte d’anada i tornada cap a l’emancipació cultural mitjançant cinc passatges: Montjuïc, El Jardí de l’Amistat, Dones Lliures, ¡Cataluña termina aquí! ¡Aquí empieza Murcia! i Geografia espiritista.

Un projecte de Sitesize produït per La Virreina Centre de la Imatge, amb la col·laboració dels següents arxius :

Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat, Arxiu Històric de L’Hospitalet de Llobregat, Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu Historicofotogràfic de la Unió Excursionista de Sabadell, Arxiu Històric de Sabadell, Arxiu del Diari de Sabadell, Internacional Institute of Social History d’Àmsterdam, Centre de Documentació Històrica i Social de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.I els arxius particulars de Floreal Soriguera, Ramón Valdivia, Eduard Masjuan i Maria Pérez Señal. 

www.sitesize.net