Com Col·lectivitzar la cultura a Sabadell.
Trobada #6 Divendres 20 gener 2012
Ens trobem a la plaça davant de L’Imperial. En aquesta ocasió amb una part dels alumnes del primer curs d’animació sociocultural de l’institut Ribot i Serra i José Luís, el seu professor. Estan seguint les trobades que estem portant a terme i els primers comentaris van dirigits a preguntar-nos sobre l’objectiu de la nostra diagnosi participada. Sobre quina és la metodologia que utilitzem i per a qui ho realitzem. Són preguntes importants per part d’estudiants que s’estan preparant per treballar en la dinamització cultural d’iniciatives ciutadanes.
Els aclariments inicials a aquests dubtes ens enllacen amb una reflexió sobre la dinàmica cultural que s’ha anat acumulant històricament en aquest espai central de la Rambla de Sabadell. Espai de trobada i passeig, confluència de cafés, teatres, sales de ball com “Els Campos”, altres llocs com la Cooperativa Sabadellenca, molts cinemes com el cas de L’Imperial que es va inaugurar el 1911, (desconeixem si arrel del seu centenari s’ha fet alguna commemoració especial durant el 2011).
Hem triat també L’Imperial perquè per una banda ens proporciona l’oportunitat de convidar a Sergi Rubió, cineasta que ens parlara de l’últim curt que està preparant i a punt de començar a rodar íntegrament a Sabadell, en unes especials localitzacions que ens comenta. Ell mateix ens introdueix en la història recent del cinema a Sabadell, de la pèrdua accelerada de sales els darrers anys i de l’accidentada reconversió de l’Imperial fins arribar a l’estat actual.
Ens acompanya també la Gemma Cascón, que comenta el paper del Cine Club de Sabadell en la difusió del cinema d’autor i del llenguatge cinematogràfic a les escoles i als cinèfils de la ciutat.
Comentem amb els alumnes alguns dels temes que han anat sorgint durant les trobades i en relació a la cultura local. Temes de difusió, mobilitat, accés a espais culturals, recursos, equipaments…La conversa girara a l’entorn d’aquest tema, l’accés a espais i equipaments. Apuntem per una banda que hi ha força espais i equipaments que es poden fer servir per les entitats/col.lectius i que moltes vegades estan infrautilitzats pel desconeixement que es té sobre les possibilitats d’accedir al seu ús.
D’altra banda, polítiques actuals d’ús, són un obstacle a l’accés a aquests espais/equipaments. Sembla que tot plegat es podria millorar molt si els espais/equipaments d’us comú (a part de places, carrers…), estiguessin degudament llistats, ben explicat com accedir-hi, amb un calendari públic, i facilitant els tràmits.
Durant la conversa coneixem que el cinema Imperial té una sala que es pot sol·licitar per fer una sessió de cinema per part d’iniciatives i institucions culturals de la ciutat. Caldrà investigar-ho i aprofitar-ho.
El professor i els alumnes del l’institut Ribot i Serra, ens parlen de l’espai Sant Jordi de Campoamor. Expliquen que és un equipament amb moltes possibilitats i obert a propostes. Ells hi estan aportant idees i realitzant activitats. És important anotar aquest espai actiu, i disponible per activitats culturals.
Comentem també iniciatives interessants que poden passar desapercebudes, experiències col·lectives, com són caminades i recorreguts per àrees de la ciutat organitzades des de les entitats de molts barris i les AAVV, i que seria convenient establir eines per difondre allò que entitats, col·lectius organitzen pel seu compte a la ciutat.
Arrel d’aquesta utilització ciutadana d’espais culturals i de la necessitat de mantenir-los actius, ens podem plantejar des d’aquest lloc on ens trobem: Què hagués estat el cinema Imperial si la iniciativa ciutadana que va consolidar la Societat Cinematogràfica L’Imperial 1911, hagués aconseguit el seu propòsits culturals i ciutadans lligats al cinema i a la ciutat? De què estaríem parlant ara?
I si el 1977 l’enderroc dels Campos no s’hagués produït, i tota aquesta gran illa de la Rambla davant de l’Imperial, fos ara un Ateneu popular? Quins usos tindria i més aviat, quin tipus de cultura s’hi hagués pogut fer durant aquests últims 30 anys? Quines conseqüències hauria tingut?
Els desitjos en les iniciatives del present ens retornen les demandes sobre el que hagués pogut ser, sense que això ens desatengui de la construcció del present. Si potser, sempre millor amb un reforçament del compromís col·lectiu.
Discussió
Els comentaris estan tancats.